Tador, castanyes i panellets

La castanyada
A la tardor, quan s’acosta el dia de Tots Sants, Catalunya recupera una de les seves tradicions alimentàries més arrelades: les castanyes torrades i els panellets, protagonistes d’aquesta època de l’any, juntament amb els moniatos i els codonys.El seu consum ha evolucionat al llarg del temps i s’ha revestit d’un caràcter festiu allunyat dels antics àpats funeraris. El pas del temps ha canviat el sentit de les celebracions al voltant de la castanya, ja que tradicionalment, la castanyada era un àpat dedicat als morts, i tenia un to sever i cultural que manifestava el respecte als difunts i, sovint, s’acabava passant el rosari per les seves ànimes.
 
En canvi, avui dia ha pres el caràcter d’una celebració festiva, i les castanyades solen reunir les famílies i grups d’amics per fer gatzara. Així, d’un temps ençà, és freqüent que se celebrin castanyades col·lectives en barris, escoles, esplais i altres agrupacions socials, o fires dedicades a la castanya. A més de les castanyes torrades, es mengen moniatos i panellets i es beu vi, que segons el costum, havia de ser dolç o blanc.

Una altra de les tradicions al voltant de les castanyes i que ha canviat al llarg del temps és la referent al personatge de la castanyera. En la memòria de tothom queda la seva imatge, amb les faldilles de sargil amples i folgades, el davantal de cànem i llana, i la llarga caputxa blanca que, quan es fumava, prenia un to grisós que donava a les castanyeres aspecte de mussol; d’aquí ve que popularment la gent les qualifiqués de “mussoles”. Al seu crit, que pregonava “boníssimes castanyes, grosses i calentes”, la canalla, per fer-les empipar, solia respondre “petites i dolentes; de les vuit, set de pudentes”. Tot i que la figura típicament urbana de les castanyeres va ser tan popular que fins i tot va passar al folklore, a través de cançons i figuretes de pessebre, avui pràcticament han desaparegut dels carrers de les nostres ciutats. Les poques que podem veure han perdut el seu tipisme tradicional, i les cançons d’anunci, com aquella que deia “calentes i grosses, qui en vol ara que fumen?”, ja no es poden sentir.

Un altre dels aliments típics d’aquests dies són els panellets, uns pastissets fets, generalment, a base de patata, farina, ou, sucre, ametlles i pinyons. Antigament, els panellets rarament es compraven: la gent els adquiria participant a les rifes que es feien durant el dia de Tots Sants, o bé se’ls feia a casa. Després, quan van començar a establir-se les pastisseries, es va anar estenent el costum de comprar-los i les rifes van anar desapareixent. Segons la tradició, els panellets es mengen a la nit, després de sopar, i se’ls atorga un sentit sagramental.

Articles relacionats

Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Si continua navegant, accepta la seva instal·lació i el seu us.
Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra Política de Galetes [x]