Avalua't

Coneix el teu nivell
Quant vaig arribar a aquesta conclusió, vaig escoltar pesats passos que s'apropaven per darrere de la gran porta, i vaig veure a través de les esquerdes la brillantor d'una llum que s'acostava. Es va escoltar el soroll de cadenes que colpejaven i el grinyol de pesats forrellats que corrien. Una clau va girar fent el conegut soroll produït pel llarg desús, i la immensa porta es va obrir cap a dins.
 
En ella va aparèixer un home alt, ja vell, nítidament afaitat, a excepció d'un llarg bigoti blanc, i vestit de negre de cap a peus, sense cap taca de color enlloc. Tenia a la mà una antiga llum de plata, en la qual la flama es cremava sense globus ni protecció de cap mena, llançant llargues i ondulades ombres en fluctuar pel corrent de la porta oberta. L'ancià em va fer un gest amb la mà dreta, fent un gest cortès i parlant en excel·lent anglès, tot i que amb una entonació estranya:
 
- Benvingut a casa meva. Entra amb llibertat i per pròpia voluntat!
 
No va fer cap moviment per acostar-se’m, sinó que va romandre immòbil com una estàtua; com si el seu gest de benvinguda l'hagués fixat en pedra. En l'instant en què vaig traspassar el llindar de la porta, va fer un pas impulsivament cap endavant i, estenent la mà, va subjectar la meva amb una força que em va fer retrocedir, un efecte que no va ser disminuït pel fet que semblava freda com el gel; que semblava més la mà d'un mort que d'un home viu.


Dràcula, Bram Stoker

Articles relacionats

Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Si continua navegant, accepta la seva instal·lació i el seu us.
Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra Política de Galetes [x]