Dermatitis al·lèrgica a la picada de puça (DAPP)

La DAPP és una hipersensibilitat a components antigènics, a al·lèrgens, presents en la saliva de les puces. Junt amb l’atòpia, és la dermatitis al·lèrgica més freqüent en gats i gossos, i és la primera que es va descriure en carnívors. És important diferenciar la DAPP de la pulicosi, ja que aquesta última afecció esdevé per una infestació per puces però no es tracta d’una reacció d’hipersensibilitat; així, la intensitat de la reacció al·lèrgica depèn de la càrrega parasitària, a diferència de la DAPP, en què el contacte amb una sola puça és suficient per desencadenar el quadre.

La Ctenocephalides felis felis, vulgarment coneguda com la puça del gat, és la responsable de la DAPP tant en gossos com en gats. L’hàbitat ideal per a aquest paràsit són les zones càlides i humides, i el fred és el seu pitjor enemic. Per tant, a l’estiu serà l’època de l’any en què hi haurà més incidència, però hem de tenir en compte que en els animals que viuen a l’interior de la llar, amb calefacció, les puces s’hi poden mantenir vives tot l’any.

El signe més característic d’aquesta afecció és l’aparició de picor en l’àrea dorsolumbar i base de la cua, l’animal es rasca i llepa de manera intensa, i això dóna lloc a l’aparició d’eritemes, pàpules, alopècies i crostes. La liquenificació (engruiximent de la pell) i la hiperpigmentació indiquen cronicitat. Quan aquestes lesions es contaminen apareixen infeccions de pell. 

El diagnòstic és fàcil si observem els símptomes indicats, si trobem puces o femtes de puces sobre el pelatge de l’animal, si tenim en compte l’època de l’any i l’entorn de la nostra mascota. Existeixen proves laboratorials com la intradermoreacció o la determinació d’IgE específica, però el valor dels seus resultats és pobre.

El tractament ha d’estar enfocat des de 3 punts: la lluita contra el paràsit, aturar la picor i el tractament de les infeccions secundàries. Existeixen diferents productes insecticides al mercat per evitar la presència de puces i s’han aplicar sobre l’animal i en el seu entorn. Per aturar la picor donarem corticoides orals en dosis baixes el menor temps possible, i per controlar les infeccions secundàries administrarem antibioteràpia oral i xampús antisèptics.

La millor manera de combatre la DAPP és la prevenció mitjançant la utilització d’insecticides de manera regular.

Ares Ferrer i Andrés

Articles relacionats

Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Si continua navegant, accepta la seva instal·lació i el seu us.
Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra Política de Galetes [x]