Al·lèrgies i picors de gossos i gats

A la primavera la sang s’altera. L’augment de les hores de llum i l’augment de les temperatures provoquen canvis en els nostres companys. És l’època de l’any en què les espècies es volen aparellar. Les gates comencen les manifestacions de zel per atraure els mascles. Miols exagerats a la nit, fregaments amb tota la família durant el dia, tendència a escapar-se... Els gats, augmenten el seu instint territorial, marquen amb orina tots els racons de la casa i es mostren agressius amb tota la família. 

Les gates solen entrar en zel amb més freqüència, de febrer fins a octubre, si no copulen amb el mascle no es desencadena l’ovulació i desapareixen les manifestacions del zel aproximadament als cinc dies. Estan uns dies tranquil.les, i moltes gates tornen a començar. Si existeix còpula es desencadena l’ovulació. La gestació de la gata dura 9 setmanes. 

La majoria de les gosses, per la seva banda, també entren en zel en aquesta època de l’any o a la tardor. En general només tenen dos zels a l’any, i la seva ovulació és independent de la còpula amb el mascle. La seva gestació dura, aprox., 9 setmanes. En les gosses les manifestacions de zel consisteixen en un augment significatiu del volum de la vulva, amb pèrdua d’un líquid més o menys sanguinolent durant aproximadament 10-14 dies. Després, coincidint amb la disminució de la secreció, es produeix la fase ovulatòria en què la gossa es deixa muntar pel mascle. 

El pèl i la pell: en els gossos i els gats tenen com una de les seves funcions principals protegir-los el cos, i el seu estat sa com a valoració de la salut d’un animal. Una pell amb erosions i un pelatge amb calbes, aspre i brut, és sinòmim que l’animal està malalt. Els propietaris de mascotes saben bé que amb l’arribada de la primavera els animals es rasquen més, augmenten els problemes dèrmics, les puces i les paparres fan la seva aparició...

Al.lèrgies en gossos i gats: les al.lèrgies són més freqüents a la primavera per l’augment del pol.len en suspensió, i la major presència dels paràsits externs. La més usual no és la respiratòria, sinó la dermatològica. Es produeixen una sèrie de mecanismes que alliberen unes substàncies que a la pell produeixen molta picor, i això fa que l’animal es rasqui ràpidament i s’autolesioni la pell, que s’infecta, cosa que produeix més picor, i comença de nou el cercle viciós. El tractament s’ha de fer sota control veterinari. Una reacció al.lèrgica especial  aguda que es produeix sobretot en els gossos per aquestes dates: la del contacte amb l’eruga processonària. És una eruga multicolor que niua en les pins i que en aquesta època de l’any és fàcil trobar-la al terra. Caminen en fila índia, i de vegades, els gossos les llepen quan les veuen. Es produeix una reacció molt violenta sobretot a la zona de la llengua, que s’inflama fins al punt que no cap a la boca. 

Paràsits externs: del gos i del gat poden ser variadíssims, però ens centrarem en els dos més importants: puces i paparres.La paparra femella s’enganxa a la pell de l’animal, són fertilitzades pels mascles, xuclen sang de manera permanent i van creixent de volum a mesura que la sang entra en l’abdomen. Quan està plena es deixa anar i s’arrossega com pot per desovar en algun racó i alimentar els ous amb la sang. Poden transmetre, d’animal a animal, malalties infeccioces greus. Es pot combatre amb collarets específics antipaparres i en l’ambient amb fumigacions amb els productes adients. 

Les puces: donen molts més problemes que les paparres, ja sigui per la picada en ella mateixa, pels problemes al.lèrgics que produeixen, per la transmissió de malalties infeccioses entre animals i per les dificultats en el control i en la seva elimiació. El problema del control de les puces en els animals és que es desenvolupen a través de quatre fases (ou, larva, upa i adulta), de totes les formes que hi ha en l’animal o en l’ambient, només un 1 per cent és la forma adulta, susceptible de ser atacada amb insecticides, i no es poden controlar les altres formes, amb la qual cosa la reinfestació en l’animal és inevitable. Per convertir-les es pot aspirar les zones susceptibles per netejar de fases larvàries, ús de banys insecticides o polvoritzacions tant en l’animal com en les àrees on viu, ús de collarets antipuces... I molta paciència per repetir els processos una i altra vegada...

Els gats són molt més sensibles als insecticides que els gossos. S’han de fer servir en el gat només productes que siguin específics per a ells. Si el nostre gat comença a salivejar profusament, pot ser indicatiu d’una intoxicació. S’ha d’aturar el seu ús i, si és possible, banyar amb aigua l’animal i portar-lo al veterinari.

Articles relacionats

Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Si continua navegant, accepta la seva instal·lació i el seu us.
Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra Política de Galetes [x]